(Barbus meridionalis)

És un peixet típic de les aigües netes dels rius i rieres del nord de Catalunya i el sud de França, com ara el riu Ter. Són peixos que migren poca distància per trobar ambients òptims per fresar, pondre els ous i pel creixement de larves i juvenils. S'alimenta principalment de larves i invertebrats aquàtics. Actualment es troba amenaçat per la degradació del seu hàbitat, la falta d'aigua en moments de sequera i les barreres que impedeixen el seu moviment al llarg del riu (com les preses i rescloses).

Vulnerable

(Lutra lutra)

És un mamífer de cos allargat que pot arribar a fer 1 metre de llarg i pesar fins a 20 kg. És de color marronós amb tons blanquinosos a la gola i a la panxa. Presenta una membrana interdigital a les potes i una cua molt llarga i gruixuda que la fan una gran nedadora. S'alimenta de peixos, crancs, amfibis, cries d'ocells, petits mamífers i invertebrats. Viu als marges dels rius d'aigües netes i transparents, generalment només surt als vespres i de nit.

Vulnerable

(Anguila anguila)

És un peix que viu en aigües continentals, alimentant-se de crustacis, insectes, amfibis i peixos. Les anguiles tenen un cicle de vida molt especial: les femelles neden fins al mar, on es troben amb els mascles i junts emprenen un viatge per reproduir-se al bell mig de l'oceà Atlàntic, a gran profunditat (a 500 m o més).

En perill crític d'extinció

(Austropotamobius pallipes)

És un crustaci d'uns 10 cm de llarg (sense comptar les pinces) de color marronós-verdós, que viu en rius d'aigües netes i oxigenades. S'alimenta d'invertebrats aquàtics, amfibis, mol·luscs i de restes animals i vegetals. La femella posa entre 50 i 80 ous que guarda sota el seu abdomen fins al moment de l'eclosió. El cranc de riu es troba en perill d'extinció a causa d'una malaltia fúngica propagada per espècies exòtiques de cranc introduïdes a finals del segle XX, com el cranc americà.

En perill d'extinció

(Salamandra salamandra)

És un amfibi que destaca per la seva coloració negre i groga, i que viu als boscos propers a corrents d'aigües netes. Els adults són completament terrestres, durant el dia resten amagats en caus i forats i surten de nit, especialment quan plou o hi ha molta humitat. S'alimenta de cargols, llimacs, insectes i altres invertebrats. La femella transporta els ous a dins i pareix les larves a l'aigua, on viuran uns mesos respirant per brànquies, fins a completar la metamorfosi.

Vulnerable

(Alcedo atthis)

És un petit ocell de color blau brillant, amb el pit taronja i un bec llarg i punxegut. Viu prop dels cursos fluvials doncs s'alimenta de peixos, insectes i larves aquàtiques. Se'l pot veure volant a gran velocitat a poca alçada damunt l'aigua. Quan veu una presa es llença en picat i es submergeix a l'aigua plegant les ales. Viu en ambients amb aigües netes i amb boscos de ribera ben conservats.

En perill d'extinció

(Alnus glutinosa)

És un arbre caducifoli present a quasi tota Europa. Pot arribar als 30 metres d'alçada i es pot identificar fàcilment per les fulles arrodonides i sense punta (o cap endins) i unes flors com petites pinyes. Tot i no ser una planta lleguminosa, fa simbiosi amb bacteris del terra que li proporcionen nitrogen, essencial pel seu creixement. Es desenvolupa en llocs amb abundància d'aigua i un ambient ombrívol i fresc. Les vernedes són un hàbitat molt interessant per a la biodiversitat i per les seves funcions ecològiques, com el filtratge de l'aigua o la subjecció dels marges.

Risc mínim

(Lilium martagon)

Floreix al juliol i, amb els seus colors vius, alegra els boscos i prats de muntanya i alguns racons més humits de la zona submediterrània.

Risc mínim

(Galanthus nivalis)

És una planta herbàcia de distribució eurosiberiana protegida al nostre territori. A Catalunya la trobem en boscos caducifolis humits, prats i replans de roca. És una planta perenne que forma un petit bulb i presenta dues fulles linears i unes flors blanques pèndules que apareixen els mesos d'hivern.

Gairebé amenaçada