Fauna i flora

Les gorgues de les Planes d'Hostoles i Sant Feliu de Pallerols tenen un valor natural molt alt. El riu Brugent es troba força net de contaminants i té un bon estat de conservació del seu entorn. Sobretot a la primavera i a l'estiu, aquest espai s'omple de vida i es converteix en un hàbitat essencial per a la fauna, ja sigui per a la seva reproducció, alimentació o refugi. També s'hi manté un bosc de ribera ben conservat que preserva les característiques naturals. A més, aquests punts d'aigua atrauen nombrosos animals que hi van a beure, com per exemple, molts ocells autòctons i migratoris.

Les gorgues del Brugent allotgen una gran diversitat de plantes i animals, entre elles algunes espècies a les que hem de posar especial atenció, ja que són de gran interès o estan amenaçades.

Estats de conservació


Fauna

Barb de muntanya

Barb de muntanya

(Barbus meridionalis)

És un peixet típic de les aigües netes dels rius i rieres del nord de Catalunya i el sud de França, com ara el riu Ter. Són peixos que migren poca distància per trobar ambients òptims per fresar, pondre els ous i pel creixement de larves i juvenils. S'alimenta principalment de larves i invertebrats aquàtics. Actualment es troba amenaçat per la degradació del seu hàbitat, la falta d'aigua en moments de sequera i les barreres que impedeixen el seu moviment al llarg del riu (com les preses i rescloses).

Vulnerable

Llúdriga

Llúdriga

(Lutra lutra)

És un mamífer de cos allargat que pot arribar a fer 1 metre de llarg i pesar fins a 20 kg. És de color marronós amb tons blanquinosos a la gola i a la panxa. Presenta una membrana interdigital a les potes i una cua molt llarga i gruixuda que la fan una gran nedadora. S'alimenta de peixos, crancs, amfibis, cries d'ocells, petits mamífers i invertebrats. Viu als marges dels rius d'aigües netes i transparents, generalment només surt als vespres i de nit.

Gairebé amenaçada

Anguila

Anguila

(Anguila anguila)

És un peix que viu en aigües continentals, alimentant-se de crustacis, insectes, amfibis i peixos. Les anguiles tenen un cicle de vida molt especial: les femelles neden fins al mar, on es troben amb els mascles i junts emprenen un viatge per reproduir-se al bell mig de l'oceà Atlàntic, a gran profunditat (a 500 m o més).

En perill crític d'extinció

Cranc de riu de potes blanques

Cranc de riu de potes blanques

(Austropotamobius pallipes)

És un crustaci d'uns 10 cm de llarg (sense comptar les pinces) de color marronós-verdós, que viu en rius d'aigües netes i oxigenades. S'alimenta d'invertebrats aquàtics, amfibis, mol·luscs i de restes animals i vegetals. La femella posa entre 50 i 80 ous que guarda sota el seu abdomen fins al moment de l'eclosió. El cranc de riu es troba en perill d'extinció a causa d'una malaltia fúngica propagada per espècies exòtiques de cranc introduïdes a finals del segle XX, com el cranc americà.

En perill d'extinció

Salamandra

Salamandra

(Salamandra salamandra)

És un amfibi que destaca per la seva coloració negre i groga, i que viu als boscos propers a corrents d'aigües netes. Els adults són completament terrestres, durant el dia resten amagats en caus i forats i surten de nit, especialment quan plou o hi ha molta humitat. S'alimenta de cargols, llimacs, insectes i altres invertebrats. La femella transporta els ous a dins i pareix les larves a l'aigua, on viuran uns mesos respirant per brànquies, fins a completar la metamorfosi.

Gairebé amenaçada

Blauet

Blauet

(Alcedo atthis)

És un petit ocell de color blau brillant, amb el pit taronja i un bec llarg i punxegut. Viu prop dels cursos fluvials doncs s'alimenta de peixos, insectes i larves aquàtiques. Se'l pot veure volant a gran velocitat a poca alçada damunt l'aigua. Quan veu una presa es llença en picat i es submergeix a l'aigua plegant les ales. Viu en ambients amb aigües netes i amb boscos de ribera ben conservats.

Risc mínim



Flora

Vern

Vern

(Alnus glutinosa)

És un arbre caducifoli present a quasi tota Europa. Pot arribar als 30 metres d'alçada i es pot identificar fàcilment per les fulles arrodonides i sense punta (o cap endins) i unes flors com petites pinyes. Tot i no ser una planta lleguminosa, fa simbiosi amb bacteris del terra que li proporcionen nitrogen, essencial pel seu creixement. Es desenvolupa en llocs amb abundància d'aigua i un ambient ombrívol i fresc. Les vernedes són un hàbitat molt interessant per a la biodiversitat i per les seves funcions ecològiques, com el filtratge de l'aigua o la subjecció dels marges.

Risc mínim

Marcòlic vermell

Marcòlic vermell

(Lilium martagon)

Floreix al juliol i, amb els seus colors vius, alegra els boscos i prats de muntanya i alguns racons més humits de la zona submediterrània.

Risc mínim

Lliri d'hivern

Lliri d'hivern

(Galanthus nivalis)

És una planta herbàcia de distribució eurosiberiana protegida al nostre territori. A Catalunya la trobem en boscos caducifolis humits, prats i replans de roca. És una planta perenne que forma un petit bulb i presenta dues fulles linears i unes flors blanques pèndules que apareixen els mesos d'hivern.

Gairebé amenaçada